dimecres, 16 abril de 2014

Tortetes de Santa Teresa al forn



És curiós com les olors de vegades et transporten a temps passats o a llocs diferents...Amb les tortetes de Santa Teresa, que és com hem dit a casa sempre a aquestes llesques amb ou, "torrijas", em fan viatjar al temps de beneir la palma, de guarnir-la amb uns caramels i dolços deliciosos que només existien aquells dies de la setmana santa, als dies de vacances de la primavera, a estrenar un vestit i unes sabates, sovint "merceditas"...

La olor de la llet barrejada amb canyella que desprenen aquestes llesques dolces, em fa entrar salivera. Però com que tradicionalment es preparen fregides, he volgut alleugerir-les una mica preparant-les al forn. El resultat és diferent, és clar, però no per això descartable. Les fregides són més pesades, però queden totes elles més sucoses, amb les del forn, es pot aconseguir un acabat molt semblant si reservem una mica de la llet aromatitzada per després d'enfornar. Mantenen més la forma de llesca que les tradicionals, però la crosta queda sucada i no pas dura, malgrat que mantingui la seva fermesa.

A mi m'han convençut. L'aportació calòrica es veu minvada, això és evident, tot i que té força sucre. Així sembla que tens la llicència per a degustar-les una mica més i tens menys remordiments!

QUÈ NECESSITEM?

  • pa rústic (no baguette) de fa 2 dies, com a mínim
  • mig litre de llet desnatada
  • 2 cullerades de sucre
  • una branca de canyella
  • un tros de pell de llimona
  • un tros de pell de taronja
  • la grana de la meitat d'una beina de vainilla
  • 2 ous L
  • 2 cullerades de sucre amb una cullerada de postre de canyella molta  

COM HO FEM?

Escalfem el forn, dalt i baix a 200º. Preparem la safata del forn amb paper adequat per a fornejar.
Sense que arribi a bullir, infusionem la llet amb les pells de llimona i taronja, la branca de canyella, la vainilla i el sucre. La deixem refredar.
En un altre bol, batem els ous una mica, fins que estiguin un xic escumosos.
Tallem el pa en llesques de mínim 2 cm i les remullem a la llet. Reservem el que ens quedi sobrant.
Tot seguit les arrebossem per l'ou i les posem damunt la safata del forn. Hi espolsem per sobre el sucre que hem barrejat amb canyella. 
Les deixem coure 8-10 minuts a la part del mig del forn (no feu servir ventilador, s'assecarien en excés) i no cal que les hi doneu la volta.
Passat aquest temps, les gratineu un parell de minuts perquè agafin color més torradet.
Les traieu del forn i les poseu en una safata. Així calentes, hi aboqueu el que us ha sobrat de llet aromatitzada, i les serviu.

La idea de fer-les al forn l'he trobada aquí i aquí també, que jo he adaptat a la meva manera.


divendres, 4 abril de 2014

Nyoquis farcits de radicchio i scamorza amb salsa de porros i xampinyons


Ai la pasta...!! Mamma mia! No em digueu que no és bona! Tot i així, els nyoquis estan fets majoritàriament de fècula de patata i amb menys contingut de farina de blat, per la qual cosa no a tothom els agrada. A mi em tempta la seva textura sempre que es coguin al punt, sense passar-se. I sobretot m'agrada la rapidesa de la seva cocció; en un moment els tens fets!
Aquests nyoquis són un producte de la sèrie Deluxe dels supermercats Lidl. N'hi ha amb farciments variats. Aquests dies estan en promoció (400gr - 1,99€). Aquests en concret porten una generosa barreja de formatge scamorza, un formatge fumat molt aromàtic, i de radicchio (l'axicoira) que li dóna un lleuger toc amargant. És un plat molt complet!
Aquesta salsa blanca li va molt bé, suau, lleugera- perquè fem servir llet evaporada Ideal (en lloc de nata líquida que aporta molt més greix)-, barrejada amb porros i xampinyons.

QUÈ NECESSITEM?
  • nyoquis
  • mig porro gran o un de petit (només la part blanca)
  • 5 xampinyons
  • 150ml de llet evaporada Ideal
  • sal 
  • nou moscada
  • pebre blanc
  • 1/2 cullerada de mantega
  • una cullerada d'oli
  • formatge parmesà

COM HO FEM?

Rentem curosament el porro i els xampinyons. Els tallem: els porros a rodelles ben fines i els xampinyons a talls petits. Sofregim el porro amb la mantega i l'oli, i quan hagi agafat una mica de color afegim els xampinyons. 
Mentrestant posem a bullir força aigua, en una cassola ampla i afegim una culleradeta de sal. Hi aboquem els nyoquis.
Barregem el porro i els xampinyons amb la llet evaporada i hi afegim un polsim de nou moscada, un pessic de sal i una mica de pebre blanc. 
Els nyoquis estaran cuits en el moment que surin a la superfície. Retirem-los de l'aigua i barregem-los amb la salsa.
Un cop emplatats, posem-hi un quants encenalls de parmesà al damunt.




dimarts, 4 març de 2014

Crumble de verdures amb formatge i ou



Avui us porto una recepta d'aquelles d'aprofitament. Dissabte vaig fer un arròs de muntanya, fent servir un grapat de verdures i un romaní fresc que li va donar el toc final. I suposo que també us passa a vosaltres que quan fas servir verdures en aquest tipus de plats, sempre queden moltes puntes que cal aprofitar, fent una crema, una samfaina o una truita perquè no es malmetin al calaix de la nevera.

Així que per solucionar dignament un sopar, vaig preparar ahir aquest crumble, una barreja de verdures passades per la planxa, per minimitzar al màxim el contingut d'oli i potenciar força el seu sabor. Les verdures es sobreposen en capes com si d'una mussaka o lasanya vegetal es tractés, i entremig s'intercala un sofregit de tomàquet i una barreja de formatge fresc, formatge feta i ou que li dóna consistència. Tot plegat s'acaba convertint en un crumble per la seva deliciosa capa del damunt, que jo me la menjaria sola a cullerades!!

La idea va sorgir després de donar un cop d'ull a la xarxa, i la recepta és una barreja de vàries receptes que vaig trobar, des de la crumble mediterrània de Whole Kitchen, fins a una altra que incloïa aquesta capa d'ou i formatge fresc (jo li vaig afegir el feta) i que em sap greu, però ara no recordo quin blog era...

Per descomptat que les verdures les podeu variar en quantitat i varietat segons el vostre gust, i és clar, segons el que us quedi al calaix de les verdures. La olor que us queda a la cuina és molt semblant a la que deixa una focaccia en coure's, van dir a casa.

QUÈ NECESSITEM?
(per a 2 persones)

  • mitja albergínia petita
  • mig carabassó
  • una ceba tendra petita
  • un tomàquet
  • 1/3 part d'un pebrot vermell
  • 150 gr de formatge fresc (ricotta, mató, burgos)
  • 80 gr de formatge feta
  • 1 ou
  • sofregit de tomàquet
  • oli d'oliva suau
  • sal
  • pebre
  • orenga
  • romaní
per a la crumble:
  • 80 gr de farina
  • 40 gr de formatge curat (manxec o parmesà)
  • 4 cullerades d'oli d'oliva verge extra
  • un polsim de sal

COM HO FEM?

Tallem al llarg les verdures, fent llesques de mig centímetre (el carabassó, l'albergínia i el tomàquet). Les anem passant per la planxa amb unes gotes d'oli fins que quedin cuites, però una mica al dente. Amb unes gotes més d'oli passem la ceba tendra fins que quedi transparent. Coem el pebrot tallat a trossos llargs i prims, així el courem més ràpid. Un cop cuites totes les verdures per separat, les salem.

Escalfem el forn a 220º dalt i baix, o si teniu en posició ventilador.

Mentrestant que anem fent les verdures a la planxa, barregem en un bol el formatge fresc i el formatge feta, i els aixafem amb una forquilla. Hi afegim un ou i barregem. Salpebrem la barreja.

Preparem el crumble: barregem els tres ingredients i amb les mans anem convertint-ho amb unes molles com de pa humit i desgranat.

Agafem una safata o recipient que pugui anar al forn. Hi posem una capa d'albergínia al fons, al seu damunt ho cobrim amb una lleugera capa de sofregit de tomàquet i les tires de pebrot que hem fet a la planxa. Ara hi posem una capa de carabassó i la ceba tendra per damunt. Ho espolsem amb orenga. Hi aboquem la barreja dels formatges i l'ou per tota la superfície. Hi posem el tomàquet i ho aromatitzem amb romaní fresc o sec.

Cobrim la safata amb el crumble preparat, ben repartit per tota la safata.

Enfornem uns 25 minuts i servim ben calent.

Oloreu i gaudiu!






dimarts, 25 febrer de 2014

Cistell d'ou a l'anglesa


D'english breakfast n'hi ha de moltes maneres, admeten moltes variants, més o menys com en tots els plats, però en aquest cas, m'atreviria a dir que una mica més que la resta. Perquè hi ha qui afegeix xampinyons, formatge, tomàquets passats per la planxa o algun tipus de llegum (mongetes, fajols o fins i tot llenties)...Però la base del plat sempre és la mateixa: una torrada de pa de motlle (pa anglès), beicon i ou. Aquests tres ingredients no hi manquen mai.

A mi els ous he de dir que m'agraden de tota manera, sempre i quan tinguin la clara un xic cuita. Si està molt crua no em convenç. Sóc de truita poc feta, sigui farcida o a la francesa, de remenats, d'ous ferrats amb blonda torradeta i rovell ben tendre -com diu la Ruscalleda-, de pizzes a l'uovo, o de pizzes Riccardone (amb beicon i ous ferrats) de la pizzeria La Piazza de Sant Llorenç de la Muga, on per cert us convido que us deixeu caure algun dia. Hi tornareu!

Si voleu trobar varietats d'english breakfast i no voleu anar fins a UK, doneu una volta pel barri del Raval de Barcelona, passegeu-vos a l'hora d'esmorzar pels seus nombrosos bars. Veureu totes les versions i us perfumareu d'un intens olor a beicon...  ;-)

Aquesta recepta és d'aquelles capritxoses,"resultones", econòmiques i que es fan en un plis-plas, amb ingredients que segur teniu a casa.

Vinga! A gaudir amb poca feina:

QUÈ NECESSITEM?

  • Ous
  • Cansalada viada fumada (beicon) 
  • Llesques de pa de motlle (jo integral o de cereals)
  • Formatge ratllat
  • Mantega
  • Oli d'oliva
  • Sal
  • Pebre
  • Orenga (opcional) 

COM HO FEM?

Preescalfem el forn a 190º, dalt i baix.

Untem de mantega els receptacles d'un motlle de magdalenes.
Estirem amb el corró les llesques de pa de motlle.
Les tallem en rodó amb un ganivet o tisores d'una mida superior a la base dels forats del motlle, les posem a dins de cada forat i mirem d'apretar-les tot adaptant-les a l'espai. Les ruixem amb un raig d'oli.
Agafem una llesca de cansalada i envoltem la paret dels forats. Si ho preferiu podeu substituir la cansalada per pernil dolç o ibèric. Hi trenquem un ou a dins, salem, espolsem una mica de pebre i orenga, i una mica de formatge ratllat.

Enfornem 15 minuts (si fem servir aire, amb 10-11 minuts n'hi ha prou). Amb aquest temps el rovell queda just cuit i la clara quallada. Adapteu el temps al vostre gust de cocció dels ous. El resultat serà el mateix.

Els servim acompanyats d'una amanida abans no es refredin.

Espero que us agradi!


divendres, 21 febrer de 2014

Dip de pebrot vermell amb xips de remolatxa



El color vermell inspira optimisme, vitalitat. És el color de la passió, de l'amor i del coratge. Diuen que menjar un plat vermell estimula els sentits...

Aquest és un plat vermell, ben vermell i per partida doble, perquè de vermells tots saben que n'hi ha de molts tons. Ja sé jo que a molts amics ara se'ls escaparà un somriure...la Montse i els seus tons de color! I és que m'agrada la cuina i m'agrada el color, la pintura, i els simples noms de tonalitats són bonics i diferents. Perquè no és el mateix un vermelló que un carmí o un escarlata, un magenta o un púrpura, el gerd o el maduixa, el burdeus o el cardenal. I què em dieu d'altres més curiosos i particulars com el vermell de la Xina, el Ferrari, el maó o l'òxid, el de Venècia o el sang de bou... Tots ells tenen la mateixa base però són tan diferents!

El blog Destapant cassoles de l'amiga Mercè celebra 4 anys. No podia faltar a la seva convocatòria i això que la setmana estava complicada amb altres tasques manuals. Però la Mercè va ser la inspiradora de l'inici del meu blog. Una persona que ha estat aquí sempre, donant suport, encoratjant i observant l'evolució de tot plegat. Una magnífica pastissera i fantàstica cuinera, amb una cuina per a tots els públics, senzilla, pràctica i casolana. Una dona entusiasta i vital, amb la que hi connectes de seguida. Per molts anys Mercè! Que el blog i els teus projectes s'omplin d'èxits!

La proposta juga amb els colors del vermell: un dip de pebrots del piquillo, amb un vermell intens, jo diria que acostant-se al to Ferrari...i uns xips de remolatxa, de to morat intens o potser acostant-se al púrpura?...hahahahahaaaa!!!

Bé, anem per la recepta!

QUÈ NECESSITEM?
(per persona)

  • 4 pebrots del piquillo en conserva
  • 3 cullerades de formatge cremós d'untar
  • 1 cullerada de maionesa
  • 1 remolatxa
  • sal en escames
  • pebre
  • oli d'oliva verge extra

COM HO FEM?

Rentem i pelem bé la remolatxa. Amb una mandolina o ganivet esmolat tallem rodanxes d'1-2mm. Les posem en un bol amb oli d'oliva verge.

Escalfem el forn a 170º, calor dalt i baix, i ventilador si en teniu.

Triturem els pebrots amb un raig d'oli d'oliva i els posem en una màniga pastissera o una bossa petita de plàstic a la que li farem un tall a una de les cantonades. Barregem el formatge d'untar i la maionesa.

Posem el dip en un got, ajudats amb la màniga pastissera o la bossa, primer el triturat del pebrot i després la barreja de formatge i maionesa. Tant se val que es barregi una mica, el formatge agafarà color amb el pebrot.

Escampem les rodanxes de remolatxa a la safata del forn, sense que es muntin les unes amb les altres, folrada amb paper de forn. Les salpebrem. Hi posem un altre full de paper al damunt. Les coem uns 20 minuts, les hi donem la volta i coem uns 10-20 minuts més fins que veiem les vores torradetes. Tot dependrà del vostre forn, ha de perdre l'humitat. Veureu que la remolatxa agafa un color morat força fosc, no patiu, no és cremat, és la intensitat del pigment de la remolatxa. Però penseu que el cruixent l'agafa en refredar-se. No us passeu d'aquest temps!! 

* Si el que voleu és deshidratar la remolatxa (com en altres productes) cal que poseu el forn a uns 80º i el temps pot ser 2h30' - 3h.

Quan les traieu del forn, passeu-les a una reixeta fins que es refredin. I a dippejar! Espero que us agradi!


dilluns, 17 febrer de 2014

Cremós de bròquil blanc amb bacallà fumat




El bròquil blanc, altrament dit coliflor, no és altra cosa que una col que es menja quan encara és poncella. Així que el que estem menjant és una floreta en el seu estat més immadur! És una de les verdures reines de l'hivern i ara estan en el millor moment.

El pobre bròquil sovint és abandonat a la cuina per la olor que fa en bullir-lo. Hi ha moltes maneres de reduir pràcticament la seva olor, des de posar-hi una cullerada de vinagre a l'aigua de bullir o un trosset de branca d'api, o bé -la que m'agrada més a mi- posar-hi un bocí de pa remullat amb llet. Com sigui, tampoc no cal bullir-lo molt, ni posar-hi massa aigua, pràcticament el podríem fer al vapor. Així que no desprendrà massa olor.

El resultat és un puré sorprenent, que sembla més una brandada que altra cosa, i que el gust del bròquil és tant sutil com delicat, ideal per a tots els públics. Proveu-ho! Estic convençuda que us agradarà!

QUÈ NECESSITEM?

  • un bròquil blanc petit
  • 100 g de mantega
  • 1 filet de bacallà (o verat) fumat
  • ous (succedani de caviar) de truita de riu
  • sal
  • aigua mineral
  • julivert
  • molla de pa remullada amb llet 

COM HO FEM?

Renteu curosament el bròquil i separeu-ne els brots. Poseu-los a bullir amb l'aigua mineral (que no arribi a cobrir-lo) i una cullerada de sal, així mantindrà més el seu gust. Afegiu-hi el pa remullat amb llet si voleu evitar un xic l'olor.
Un cop bullit, escorreu-lo i tritureu-lo amb el braç elèctric junt amb la mantega. Ha de quedar un puré ben fi.
Quan s'hagi refredat, poseu-lo en un bol o got per servir. Afegiu uns trossos de bacallà fumat. Decoreu-lo amb ous de truita i julivert picat. 

Aquesta recepta és de la revista Cuina, cuinada en directe per en Pep Nogué al curs monogràfic de verdures.




dijous, 13 febrer de 2014

Red Velvet Cake per Sant Valentí




























Jo em deia..."no vull celebrar mai el dia de Sant Valentí!" És una d'aquelles festes anglosaxones que s'acaben convertint en una explosió comercial. Aquí Catalunya ja tenim la diada de Sant Jordi com a dia dels enamorats...El dia de Sant Valentí tant sols l'havia celebrat algun cop de joveneta, i d'això ja fa uns quants anys! Sí, sí...però què carai! Qualsevol ocasió és bona per celebrar que ets feliç, que estàs enamorada i que sents que t'estimen com mai...oi que si?

Així que el pastís és directament dedicat a la meva parella, un llaminer total que es pirra per la nata muntada, pels formatges i per l'esponjositat de qualsevol pastisset que se li posa per davant!

I què millor que un Red Velvet Cake? Posats a triar, si la festa és anglosaxona, fem un pastís del tot a la mida. Un dels pastissos preferits a EEUU, Canadà i Regne Unit, fet de vàries maneres però amb un resultat espectacular. Un pastís d'aquells que enlluernen a les pastisseries de NY tipus Magnolia Bakery, o la Billy's Bakery de Chelsea o la Lady M. Boutique a tocar el Central Park. Pastisseries que semblen boutiques de luxe amb joies dolces que no pares d'observar i et quedes embadalida davant dels seus aparadors...

Tot un repte doncs, fent-lo molt més casolà. Un pastís amb una cobertura deliciosament suau (frosting, com en diuen ara) que ve de gust clavar-li queixalada i deixar-lo fondre a la boca...No us resistiu a provar-lo, és més fàcil del que sembla!


QUÈ NECESSITEM?

per a la base:
  • 4 ous L (o 5 ous M) a temperatura ambient
  • 150 g de farina
  • 150 g de mantega, també a temperatura ambient
  • 150 g de sucre
  • 1 sobre de llevat de rebosteria
  • 20 ml de colorant vermell alimentari en pasta o gel (no líquid!)
  • 2 cullerades s. de cacau en pols
  • 1 cullerada s. d'essència de vainilla o una baina de vainilla. 
per a la cobertura:
  • una terrina de formatge mascarpone
  • 90 g de sucre glaç
  • 1 cullerada s. de Cointreau
  • 100 ml de nata 35% MG ben freda
  • ratlladura de la mateixa massa

COM HO FEM?

Encenem el forn a 180º, calor dalt i baix. Preparem la safata a la posició 1/3 de sota el forn. 

Base:
Separem els rovells de les clares en dos bols. Les clares les hem de muntar a punt de neu. Els rovells els blanquegem amb el sucre i la mantega tova, millor si ho fem amb varilles elèctriques. Afegim la farina tamissada, el cacau i el llevat poc a poc a la barreja dels rovells. Remenem amb l'espàtula de fusta de dalt abaix, per donar força aire a la massa. Incorporem la vainilla. Incorporarem també tot seguit les clares a punt de neu, amb moviments circulars de baix a dalt. Afegim per últim el colorant vermell.

Preparem el motlle (jo he fet servir un de Ø16 cm) amb mantega i farina espolsada, o bé amb esprai antiadherent. Hi aboquem la preparació i el coem al forn durant 30-45 minuts. Tingueu en compte de posar-lo el més endins i centrat possible del forn, on la temperatura és més real. Cal vigilar la cocció tot depenent del motlle que feu servir. Podeu deixar-lo 25 minuts, tancar el forn durant 5 minuts mantenint la porta tancada, i deixar-lo refredar 10 minuts més amb la porta mig entreoberta, així no baixarà. Comproveu que estigui cuit amb un palet.

Cobertura:
Muntem la nata ben freda. I en un bol barregem el mascarpone, el sucre glaç i la cullerada de Cointreau. Barregem la nata amb el formatge.

Quan la base estigui ben freda, tallem longitudinalment la capa de sobre i la reservem. Hi posem una capa de la cobertura entre elles. Cobrim el pastís amb la cobertura que hem preparat.

Per decorar tenim diverses opcions. Jo he aprofitat la capa del damunt. He fet un cor amb un tros de paper que m'ha servit de plantilla, i l'he ratllada fins a formar un cor vermell.

També el podeu decorar amb maduixes, amb virutes o boletes vermelles, amb un cor de fondant vermell o de xocolata ...


Espero que us agradi!


YI estimeu-vos molt, que són quatre dies! YY